Mentre queien bòlids, nevava, Urdangarin ensorrava -deixava en evidència- una mica més la Monarquia i els firaires continuaven amb la seva -patètica i lamentable- versió de la TIA (Mortadelos 2.0. Impressionant l'acuit del Periodico de Catalunya del dia 22/02/13!!!), jo descansava.
Sigui com sigui, sempre he pensat que les coses no poden sortir gratis i que tot és una qüestió de temps. Que tot tingui les seves conseqüències és saludable i necessari per higiene. Ser capaç de sacrificar-ho tot per fer neteja, sé que serà imprescindible. És un d'aquells danys col·laterals -i implícits- que s'han d'assumir. Tot abans de que surti gratis! Tampoc cal parar-se en allò que és evident i és necessari rascar una mica per descobrir que -i qui- hi ha al darrera de les coses. N'hi ha que s'han emparat i s'emparen darrera d'una posició ambigua -tíbia i neutra-, que només vol ser polivalent i poc arriscada (aquella covardia innata i intrínseca). Normalment, aquests són els que més pateixen quan veuen trencat -de forma inexorable- el seu equilibri; aquell que volen mantenir a qualsevol preu, pel que són capaços de fingir, mentir... i adoptar totes les postures indignes que us pugueu imaginar! Malgrat els seus esforços, ja fa temps que se'ls veu el llautó.
Fa una estona llegia un horòscop que em pronosticava -per la propera setmana- canvis de cicle favorables. A vegades, cal trencar coses per fer efectius aquests canvis. Com deia una persona que jo m'estimava molt: "Per arreglar una cosa, cal que s'espatlli del tot". Sí, les coses quan s'espatllen del tot poden tenir dos destins: ser arreglades correctament o llençades. No hi ha terme mig; no poden fer-s'hi pedaços. A la vida passa igual: cal aguantar durant l'espera i, quan arriba el moment, decidir i actuar sense tebieses i retornar-li a la vida tot allò que has rebut -sigui bo o dolent-, augmentat.
Els canvis de cicle sempre són regeneradors, però requereixen fortalesa i impassibilitat davant els fets inevitables i necessaris.