divendres, 11 de gener del 2008

ACTE DE JUSTÍCIA

La vida ens permet fer justícia d'una manera inesperada. Abans de festes havia quedat amb la NF per anar a dinar. L'hi devia. Era un acte de justícia. Fa molt bé la seva feina i no podia pagar-li, moralment, la seva dedicació d'una altra manera. El dia 10 de desembre ja van publicar el meu nomenament. Si he guanyat aquesta plaça és, en gran mesura, per la feina d'aquells que col·laboren amb mi cada dia. Sempre he tingut la creença que, per molts projectes i il·lusions que tinguis, si el teu cap no t'atorga la suficient confiança i si els teus col·laboradors no t'ajuden a portar endavant aquests projectes, tu sol no pots fer res. Fa molt de temps que estem sols al negociat i, amb les meves freqüents absències a altres centres, ha hagut de fer molta feina.

Ahir vaig poder fer justícia i vàrem anar a dinar. En JM ens va portar al Port Olímpic i allà, en una taula rodona immensa (era com a mínim per a 8 persones) vàrem gaudir d'una estona de lleure sense els nervis i la tensió de la feina. Crec que li va agradar. Jo ho vaig fer amb tota la bona intenció del mon però amb aquesta noia mai se sap. A vegades fa coses molt estranyes... En acabar el dinar, li vaig dir si volia agafar un taxi (jo havia d'anar al centre) i la portava més aprop de casa seva (viu una mica lluny del Port Olímpic) però em va dir que no.... Quin fart de caminar!!! Potser havia quedat amb algú i no volia que jo ho sabés...bé, ella sabrà el que fa.

Darrerament hem tingut molt bona relació professional. Ara ja no és com abans, que teníem les taules separades i per no aixecar-te o cridar al mig de la sala, quasi bé no teníem contacte. Penso que hem millorat molt amb això de tenir més proximitat física. Si té algun dubte, la consulta és immediata. D'altra banda, aquesta proximitat, fa que s'impliqui més en els temes de manteniment i ja no té les bronques que tenia amb el personal de manteniment. Si estic al davant quan els hi passa les ordres de treball no l'agobien tant i no li discuteixen tant les coses.

El dinar va estar bé i jo, al vespre, tenia un sopar-espectacle amb la Irene. Avui estic fet pols.

El sopar amb la Irene.... genial!!!.... com sempre. És una bona amiga i sap com fer-te sentir còmode. Li vaig explicar que havia estat dinant amb la NF i va començar a fer broma... com és la Irene!!. Desprès ens vàrem retirar a l'hotelet habitual. Si no fos per aquests moments amb ella no podria suportar tanta tensió. Potser amb el temps haurem de replantejar-nos la nostra relació (penso que ella ho vol). No ho sé... això de formalitzar les relacions, tenir fills, totes aquestes coses no m'acaben d'agradar. Jo no soc una persona a la que li agradi lligar-se a ningú i la Irene ho sap. No voldria fer-li mal. Potser és que fa massa anys que visc la vida en llibertat i no estic massa abocat a una vida sedentària. De totes maneres, si algun dia fes un pensament, seria amb ella. El temps dirà...