dissabte, 25 d’octubre del 2008

A VEGADES ÉS DIFÍCL

A vegades és difícil no pensar en tu. Tot sovint penso que ens hauríem de veure més. Sé que ho vols i jo no he pogut donar-t'ho darrerament. No per manca de ganes, t'ho puc assegurar. No cal que et digui per quins motius no ha pogut ser. Ja els saps.
No em tinguis en compte aquests mals moments. No els he provocat jo. M'hi he vist immers sense demanar-ho. M'ha tocat la loteria sense posar-hi.
La vida, a vegades, ens posa a prova i, davant de l'adversitat, hem de fer el cor fort i tirar endavant. Això intento fer. Em costa molt..... no ets pots imaginar quant, però ho intento.
Només espero que sàpigues entendre, com ho faig jo amb les teves raons, per quin motiu les coses són com són. Ara tinc uns problemes (de fet, un que en provoca d'altres) que he de solucionar.
Només et puc dir allò que ja saps.... que t'e (en aquell codi que vàrem inventar l'altre dia).
Només això...... Avui (malalt i abatut) no puc dir res més.

divendres, 10 d’octubre del 2008

LA PROMESA

Hace cuatro horas han llamado a casa para avisarnos que te estabas muriendo. No he tenido que esforzarme para no llorar... ya hace años que no me quedan lágrimas. Ella ha llorado.... yo no podía. Sólo he agarrado tu mano, fria, claveteada por las agujas. Sólo una promesa: lucharé hasta el final, no se saldran con la suya. Lo haré por tí, hasta el final, sin concesiones, sin piedad, sin perdón. Todos ellos han contribuido a que tu estés aquí, ahora, entre la vida y la muerte. La mentira, la envidia, la mala sangre, los intereses personales de otros te han provocado una tensión que te ha llevado a esta situación. Mientras veía tu lenta, pausada y entrecortada respiración, he recordado todos los momentos vividos juntos y mientras agarraba tu mano he recordado cuando iba cogido de ella para no caerme, cuando empezaba a caminar. Esa mano robusta, fuerte y, sin embargo amable, segura, noble... esa mano que estrechabas con fuerza, "como hacen los hombres" decías. "No confies nunca en quien no te estrecha la mano con fuerza y de forma franca. Tampoco su carácter es fuerte y franco".

Muchas horas a tu lado... esperando. Esperando un desenlace...esperando ....esperando. Haciéndo de tripas corazón y pensando en el ayer, en el hoy, en el mañana.

De pronto, una abnea larga... muy larga. Al cabo de un rato vuelves a respirar. Por suerte tienes un corazón potente, fuerte a la par que noble, grande y desprendido. Capaz de dar amor y cariño a los que te rodeamos. Nuestra fuerza es tu corazón.

Sólo te pido una cosa: continúa respirando, haz un último esfuerzo.... no nos dejes. Sé que lucharás hasta el final, siempre lo has hecho y es lo que me has enseñado a hacer. A defender lo que crees, pese a quien pese, por encima de todo. Vive... tienes que ver cómo acaba esto y tienes que ver como reluce la verdad.

Lo siento.... no puedo escribir más, es de madrugada pero no puedo dormir. Puede que lo retome más allá... cuando pueda... cuando tenga ánimo.

diumenge, 14 de setembre del 2008

EL SACRIFICIO

El espíritu de sacrificio es el que define la formación de cada persona. La vida no sólo se compone de buenos momentos... hay de todo. El mismo espíritu de sacrificio, de aguantar lo inaguantable, es el que nos hace seguir hacia adelante. Prietas las filas, impasible el ademán. Sin fisuras, con el carácter forjado a base de años de sufrimiento y trabajo constante. Lo que para algunos podría ser un infierno, para mi es mi hábitat natural. La capacidad de sufrimiento nos hace fuertes. Cuando has sido educado en el esfuerzo personal, en la constancia y la prudencia, en la humildad y la obediencia (que según dice Calderón de la Barca "fama, honor y vida son del soldado de fortuna") no hay lugar ni ocasión para aprovechar las circunstancias y crear componendas artificialmente.

La capacidad de sufrimiento tiene una componente innata, una componente formativa y una componente existencial. Hay personas que estan más predispuestas que otras a sufrir i a aguantar el sufrimiento estóicamente. La formación en técnicas de supervivencia ofrece una amplia variedad de posibilidades sobre como minimizar los efectos del deterioro físico y psiquico que produce el sufrimiento. La componente existencial o vivencial es la más importante. Quien ha sufrido mucho se hace inmune al sufrimiento. Es capaz de resistir i, a la vez, preparar la respuesta con la cabeza fria, esperando el momento oportuno y estableciendo las prioridades de objetivos a fin de conformar el dominó que hará caer a los oponentes uno tras otro. Sólo es cuestión de empezar y tirar la primera ficha.... las demás vienen a continuación y por sí solas.

dilluns, 8 de setembre del 2008

AVUI TOCA CUMPLE

Avui he de tocar un tema amable i que em plau molt fer públic. La Cuca, aquell ésser meravellós que no fa gaire que conec, ha fet anys. Potser esperava més de mi, no ho sé. Ja li vaig dir que jo soc parc en paraules i fets. Estimo quan he d'estimar i ho faig a la meva manera, ni millor ni pitjor. Només puc assegurar una cosa: ho faig sincerament i de tot cor. Potser l'expressivitat, en aquest aspecte, no és un dels meus punts forts. Potser m'hauria de deixar anar una mica més i demostrar d'una manera més evident els meus sentiments. La vida ens fa endurir i, una vegada t'has endurit, costa molt tornar-te a entendrir en públic.
Els sentiments són els mateixos, els gestos diferents, els pensaments són els mateixos, la manera d'expressar-los diferent. Pot semblar, a vegades, que t'estimes un tros de glaç. No és així. Només el temps pot fer que aquest tros de glaç es desfaci. Només la paciència (que és la mare de la ciència..... o era la prudència?) ens farà més semblants. El temps, que en tenim molt, i l'afany de ser feliços ens ajudarà a portar a bon terme aquest projecte. Un projecte vital, engrescador i que em proporciona, darrerament, els millors moments.
Cuca...... per molts anys. Esperaves una trucada meva.... ho sé. El moviment es demostra caminant i ens queda molt camí per recórrer (almenys jo ho desitjo). L'amor i l'afecte es demostren amb comprensió, aquella comprensió que em demostres tenir cada dia, aquella que em fa continuar endavant i tenir molta fe i esperança en tot plegat. Per tot això gràcies, moltes gràcies. Durant aquest temps he estat molt feliç i tu en tens la culpa. Per molts anys........

NEMO ME IMPUNE LACESSIT

Ni soy Dios para perdonar, ni la Virgen para tener piedad". Este es mi lema.

Uno de los mayores placeres de esta vida es la venganza. Como dicen, se sirve fría y te tienes que tomar tu tiempo para saborearla. En ocasiones la venganza llega de forma inmediata, en otras tenemos que esperar. La última vez esperé siete años...... pero llegó el momento y la ocasión. Hay distintos tipos de venganza: personal, profesional, etc. y cada modalidad tiene su tiempo y su forma (puede ser por acción u omisión, directa o indirecta). La venganza debe ser una justa compensación moral a la afrenta recibida. Cuanto mayor es el dolor que ha intentado producir la afrenta, mayor es el placer de la venganza.

No debemos contemplar la venganza como un acto gratuito y exento de justicia. No hablamos de justicia legal (ésta se hace y se debe hacer en juzgados y tribunales), hablamos de justicia moral, aquella que nos resarce del sufrimiento, del demérito y de la afrenta moral. Cabe también decir que la venganza no se ejerce en virtud de actos consumados, la simple intención de hacer daño ya es suficiente para justificar la venganza. Todo el mundo tiene un "esqueleto" en el armario, sólo se trata de descubrir cual es y utilizarlo en su contra.

Jamás debemos obtener nuestro placer vengativo basándolo en un acto ilegal. Hacerlo así, desvirtuaría el sentido último de la venganza, nos pondría en un grave aprieto y seria un insulto a nuestra inteligencia.

La venganza se debe llevar a cabo sin ningún tipo de consideración hacia aquellos que no la han tenido en el momento de ofendernos. Nunca debemos quedarnos "a medias". Si no tenemos estómago (para decirlo fino) para hacerlo, no empecemos. Cuando se empieza, no cabe la marcha atrás. Uno de los grandes "vengadores" es el Conde de Montecristo. Víctima de los intereses personales, la malicia y la maldad de unos indeseables, vive una situación desesperada que, por un golpe de suerte, se torna favorable. Si hay alguna cosa que no me gusta del libro es esa moralina final en la que el autor intenta vendernos que la venganza no nos hace felices. Si, la venganza, por si misma, no nos hace felices. Lo que nos hace felices es ver como los indeseables, que nos intentaron herir, prueban su medicina. En ese momento, valoramos si su capacidad de sufrimiento es comparable a la nuestra, si su preparación psicológica, moral y humana es comparable a la nuestra. También podemos valorar si su inteligencia es comparable a la nuestra.

Nunca debemos hacer evidente nuestra venganza. Se supone que si han sido suficientemente inteligentes para intentar dañarnos, serán suficientemente inteligentes para ver de donde viene la venganza o quién intenta "ajustar cuentas". Tampoco debemos anunciarla, la incertidumbre del como y cuando se producirá el acto vengativo ya constituye una parte de la venganza.

Al protagonista de la historia que se narrará en este blog han intentado hacerlo sufrir. Sufrió, al principio, hasta que descubrió que a nadie tenia que dar explicaciones de sus actos sino a sí mismo y que no tenia de qué avergonzarse, ni nada que recriminarse. Tiene la conciencia muy tranquila, la mente fría y el corazón caliente.

Ved pues, buenas gentes, la fábula que se os cuenta de un director, una barragana y un hombre bueno y sincero al que intentaron hacer daño, pero que inicia una venganza moral, personal, profesional y de la que, el director, la barragana y sus palmeros, jamás hubieran querido saber.

[:'(] DEDICATORIA: Sin vosotros, queridos bastardos, nunca hubiera escrito este relato. Os agradezco mucho la historia que me habéis proporcionado. Espero que os guste y que disfrutéis de ella (es un poco vuestra).

Esta es la introducción de la segunda parte de "La barragana". Espero vuestros comentarios.


dissabte, 6 de setembre del 2008

POR DE MORIR

Fa uns quants anys, un vell soldat (que evidentment era alguna cosa més que un simple soldat) va dir una cosa a en Pol: "No tinguis muller ni fills, ni ningú. Si ho fas així, no seràs vulnerable i sempre jugaràs el Gran Joc amb avantatja". També li va donar alguns altres consells molt valuosos: "no tinguis por a la mort. La por a la mort ens limita i fa que, instintivament, deixem de fer coses per por. Si tu no tems a la mort... podràs fer més coses que el teu enemic". Dit i fet...i, realment, tenia raó el vell soldat. Si has de morir ho faràs igualment. La por a la mort ens limita i ens fa estar-nos de fer moltes coses. En Pol va arribar a anar a unes quantes guerres durant la seva vida i, per necessitat, va perdre la por a morir. No es pot estar permanentment pensant que pots morir d'un moment a l'altre. Fer-ho així seria una bogeria i es faria insuportable.
El millor és viure, fer el que s'ha de fer i assumir-ne les conseqüències, de manera franca i honesta, sense retrocedir mai, atacant els problemes amb valentia i eliminant-los de forma definitiva.
En Pol encara tenia al seu cap tres frases que havia sentit dir al vell soldat:
"Antes muerte que deshonor"
"El morir en el combate es el mayor honor. No se muere más que una vez. La muerte llega sin dolor y el morir no es tan horrible como parece. Lo más horrible es vivir siendo un cobarde"
"El militar ni es Dios para perdonar ni la Virgen para tener piedad"
Sempre va fer cas d'aquest consells. Atacava l'enemic sense pietat i sense perdó, sense cap mena de precaució... només podia morir i allò no era tan horrible. Era horrible per aquells que no tenien previst morir-se i per aquells que tenien que patir per una muller o per uns fills.
Amb els anys també va descobrir una cosa molt important: qui no tem a la mort, ja no té por de res ni de ningú... i aquesta és una gran avantatja.
(Espero els vostres comentaris. Mica en mica la trama s'està teixint)

diumenge, 20 de juliol del 2008

MISSATGE CODIFICAT

En Pol va pensar que era una bona idea trametre un missatge codificat als seus "admiradors". Sabent les limitacions intel·lectuals d'aquests, els hi va posar una mica més fàcil i va deixar els espais en blanc entre paraules (una petita consideració). El missatge era el següent:

sad pnd2 msdl hc ltfq vm8d hsdlp 3nmdkf io4fxs ertdjspx5 slpr98 35utdrs

Vinga guapetons/nes que vosaltres podeu!!!!!! Només cal que treieu la pols de les neurones...(si en teniu,clar.... vull dir neurones). És molt fàcil...us ho puc assegurar (una pista: només cal que penseu en allò que tant us preocupa i que no us hauria de preocupar)

dissabte, 19 de juliol del 2008

ELS AMANTS DE LA MONTSE MAR

En Pol sempre va pensar que seria molt maco de veure com explicava la Montse Mar les seves infidelitats al seu marit. La situació era molt engrescadora. Un jutjat, un marit, tres amants i una Montse Mar explicant a tothom quina era la seva relació amb les següents persones:

1.- Un senyor que inicia una acció contra en Pol sense mullar-se i que desprès diu que en Pol va causar problemes a la Montse Mar, que en Pol tenia gelos d'ell (quina relació tenia aquest senyor amb la Montse Mar per provocar els gelos d'en Pol?) i que es passava els matins tontejant amb ella (durant l'horari laboral de la Montse Mar). Aquest senyor està separat amb fills.

2.- Un senyor (d'uns 47 anys) que quasi bé cada dia es trasllada al centre de treball de la Montse Mar des del seu centre (a l'altra punta de la ciutat), sense cap explicació i que s'emporta la Montse Mar de passeig amb el seu cotxe (oficial i particular) durant hora i mitja (en horari laboral de la Montse Mar), amb destinació desconeguda (en Pol si que la coneix i la pot provar). Aquest senyor està casat i té una filla. Cal dir que la relació de la Montse Mar amb aquest senyor té alts i baixos.

3.- El "peix bullit". La Montse Mar li deu favors. Un d'ells és tapar-li les vergonyes a la Montse Mar. En Pol coneix quins són aquests favors. Casat i amb filla. Curiosament, l'atestat contra en Pol s'instrueix on ell està destinat (cosa irregular d'altra banda. Aquella unitat no es dedica a aquests afers).

4.- Un altre que, de moment, en Pol es vol reservar. Ja sortirà quan toqui, quan en Pol ho consideri oportú, quan més efecte pugui produir el desvetllar el seu nom.

Bé, senyors, aquí teniu una mica més de teca per tal que comenteu què us semblen aquests personatges secundaris. Els comentaris els podeu trametre al mateix lloc de sempre. Aquest personatge m'està sortint una mica "lleugeret". Ja em direu si considereu que segueixi en aquest línia o voleu que el faci més "normalet". Una abraçada a tots i gràcies per les vostres col·laboracions.

dissabte, 12 de juliol del 2008

LES REUNIONS DEL WTC

En Pol va descobrir que el lloc de les reunions de "treball" del director amb la seva barragana era el WTC (hi ha millors llocs i això demostra quant ordinaris són). Agafava una habitació d'hotel per tal de "preparar reunions". Quina explicació més burda!!!!!.

Sabent això, en Pol va moure els seus contactes d'una feina anterior i va aconseguir proves de l'estada del director i la barragana en aquell establiment, de les hores que hi van estar, del que van consumir, etc. No hi ha res com tenir amics... i que et deguin favors.

A partir d'aquest coneixement, va continuar investigant i va trobar els altres llocs de trobada del director i la seva barragana. Ho havien posat molt fàcil. Només calia reunir les proves suficients i fer-les evidents al marit de la barragana i a la muller del director. Les proves les va aconseguir. Ara només calia trobar el moment apropiat per tal de passar les dades als respectius cònjuges.

Quan s'acabés aquest tema, entre el director, la barragana, la Montse Mar i els seus amants, els jutjats de Família acumularien molta feina. Els laboratoris que es dediquessin a fer proves de paternitat també.

Ja ho veieu, més comentaris al respecte? Vinga, no sigueu mandrosos i ajudeu-me a fer la quadratura del cercle.

diumenge, 22 de juny del 2008

ELS ORIGENS D'EN POL

En Pol prové d'un món on cada dia és una cursa per la supervivència. Un món on confies la teva vida a un company..... i ell et confia la seva. Quan va arribar a aquest nou món va haver de fer grans esforços per tal de mantenir les formes i no desvetllar per la via ràpida (a hòsties) a més d'un. Part de la seva vida és coneguda.... però una altra part no. En les seves explicacions ha barrejat realitat i ficció. Una vegada, fa anys, quan jugava el gran joc, un cap li ho va dir: "En mig de veritats amaga-hi unes quantes ficcions creïbles. El dia que la persona que t'ha traït expliqui veritats..... tu la podràs desacreditar mitjançant les mentides, que ella creu veritats, i que també explicarà. D'altra banda quan una mentida, explicada a una sola persona, torna a tu.... pots saber qui t'ha traït". Dit i fet. És el gran joc. Només hi ha una diferència.... abans s'hi jugava la vida en aquest joc. Ara hi juga amb aficionats.

Encara manté una gran amistat amb altres jugadors del gran joc. Sort en té!!!. L'han ajudat molt. En un moment donat ha hagut de mantenir una actitud passiva i ells han treballat per a ell. Li han fet la feina bruta.

La situació que es relata no li ve de nou. Altres vegades han intentat trair-lo i ha aconseguit sortir-se'n. Només s'ha de tenir el cap fred, calcular i atacar en el moment just, quan l'enemic està més confiat. L'enemic mai ha de saber ni quan ni com.... només ha de saber que passarà...i esperar sense poder fer-hi res, visquent amb incertesa i mirant cada dia a la seva esquena, que passi.

Passeu-me els vostres comentaris al meu correu electrònic. Tots seran benvinguts i agraïts.

dissabte, 21 de juny del 2008

A LA CAÇA D'EN POL

Us faig aquesta proposta per definir la situació d'en Pol. Si hi voleu afegir algun element més, m'ho dieu i en parlem.

La situació que es relata no li ve de nou. Altres vegades han intentat trair-lo i ha aconseguit sortir-se'n. Només s'ha de tenir el cap fred, calcular i atacar en el moment just, quan l'enemic està més confiat.

En aquest mon hi ha persones que no saben viure i deixar viure als altres. Sempre han d'estar malmetent-ho tot. Fa poc, en Pol ha viscut una situació kafkiana. Han volgut (i encara ho volen) fer d'ell l'ase dels cops. Només han comés un greu error..... s'han equivocat de persona.

En Pol es pensava que ja havien passat aquells temps en que jugava el gran joc, de fet, havia triat aquesta feina per tal de buscar un retir de la seva anterior activitat. Doncs... no.... no podrà ser. Aquesta maleïda banda d'aficionats el volen enfonsar. Són una banda d'animalillos (nom que en Pol dona a aquells que es creuen molt llestos però que no saben calcular les conseqüències del que fan, potser per un motiu: només estan acostumats a tractar amb animalillos com ells mateixos)

Tot va començar fa cinc d'anys (aviat els farà). L'exorcista havia fet neteja amb una persona que intentava malmetre el que era un projecte engrescador. Va canviar de lloc de treball i va trobar una resistència ferotge per part d'unes persones molt afins a la persona abans esmentada. De fet, aquestes mateixes persones ja havien amargat la vida a la predecessora d'en Pol. Des del minut 0 en Pol va veure la conxorxa (l'experiència és un grau i ara s'enfrontava a aficionats). Dues d'aquestes persones van marxar d'aquell centre de treball però una es va quedar i va fer front comú amb una nouvinguda, conscient dels contactes que aquesta tenia. Durant més de mig any van madurar el pla d'atac, que també preveia el desgast del cap d'en Pol. Van ordir el pla i el van portar a terme. Només fallava una petita cosa...... es creien massa llestos.

En aquesta vida qui es creu molt llest comet un gran error.... considera que la resta de la humanitat és tonta. Gran error. Ja no en queden de tontos. En Pol els va deixar fer. Va deixar que l'intentessin atrapar (això si, sempre guardant-se les espatlles). Aquesta situació no es podia perllongar en el temps i calia fer-la esclatar (d'aquesta manera també es podia treure de sobre a tots plegats i fer-li un favor al seu cap (la nouvinguda quedaria clarament desacreditada i ja no tindria la confiança del seu contacte).

El que no saben aquesta banda és que en Pol ha rebut suport extern durant tot aquest temps (sobretot en els moments en els que estava essent observat i no es podia moure). Que, segons com vinguin les coses, caurà fins i tot l'apuntador. Com he dit abans, són uns animalillos (volen guanyar un joc que en Pol fa més de 20 anys que juga).

Tot va esclatar un dia clau (tothom es creu que va ser un error d'en Pol, però ho tenia planificat i l'ocasió se l'hi va presentar sola). A partir d'aquest dia, tothom s'hi ha vist amb cor. Ja ho he dit i ho repetiré mil vegades... són uns animalillos....tots plegats..... jejejeje.

Ja sabeu, digueu-me què en penseu. Amb aquests elements començaré a dibuixar els perfils dels personatges i l'atmosfera de l'empresa.

dissabte, 7 de juny del 2008

DESCRIPCIÓ DELS PERSONATGES

Director: Miquel Àngel Roures. D'uns quaranta anys, alt i extremadament prim, porta una arracada (tipus aret) a l'orella esquerra. Normalment porta barba de cinc dies (presumptament descuidada) i té el cabell completament blanc amb una cueta. Alguns diuen que utilitza decolorant. No es pot tenir tot el cabell blanc i la barba totalment negre (tothom suposa que porta aquesta fila per ser "simpàtic" als gurus de l'empresa). Porta unes ulleres modernetes d'aquestes que tenen 27 colors (és una exageració). És allò que se'n diu "un poll ressuscitat", us escrivent vingut a més. No dirigeix. Es dedica a les relacions públiques per preparar el seu futur. No les té totes...... en qualsevol moment pot saltar. És poc intel·ligent en no pensar que el seu càrrec és dels més interins que hi ha i que la pèrdua de càrrec implica la pèrdua de cotxe, xofer, barragana i tornar a estar despullat i indefens davant del mon. Inclús davant d'en Pol. El seu gran error ha estat creure's tot el que li han dit. No ha tingut en compte la versió d'en Pol i no ha deixar que aportés proves de la seva innocència. Ell s'ho perd.

Barragana: Concepció Negre. Molt atractiva.... això si. Deu ser la seva única qualitat. Té el cabell ros platí i els ulls d'un negre intens. Fa 1.85mts . d'alçada i una silueta molt estilitzada. Intenta ser malèfica però li falla l'intel·lecte. Si fos llesta seria molt perillosa. Té molts punts dèbils i és molt vulnerable (té moltes coses a amagar d'altres èpoques que en Pol pot provar. En altres empreses ja havia tingut altres embolics). Pensa que fent servir les seves habilitats amb el director ho té tot fet. Quin gran error!!!. Què farà quan ell ja no hi sigui?. Només té un gran defecte... que es pensa que no en té cap!.

Subdirectora d'Administració: Teresa Fernández. Una bona persona. Es troba en mig d'una situació que, per ser del tot immoral i injusta, li repugna.

Subdirectora de RRHH: Montse Capdevila. Fa la seva feina. No es significa per res (ni bo ni dolent). Una dona molt atractiva (es diria que abans havia estat model), que porta de cap a més d'un membre de l'equip directiu.

Subdirector de Seguretat: Pitu Gomes. Un estaquirot que no s'ubica en un càrrec que li va gran. Si té el càrrec és degut a que no molesta. Sempre porta el cabell tallat al zero.Baixet i grassonet, té un defecte a la parla (és papizot ). Porta tots els temes relacionats amb els vigilants de seguretat, negoci al qual es dedica l'empresa (formació, llicències, etc.).

Protagonista: Pol Marquès. Li agrada la seva feina i treballa les hores que sigui. És una incògnita per la resta de personatges. No mostra les seves cartes. N'ensenya unes quantes per tal de veure la reacció de cadascú. Actualment juga un joc que ha jugat els darrers 22 anys (el gran joc). Fins i tot s'hi diverteix (salvant les complicacions que té). Encara manté contactes obscurs de fa anys. Pot demanar favors. Ell es va preparar el futur, quan tenia poder, fent molts favors. Té una retirada física amb un actor que es diu Nacho Vidal.

Col·laboradora d'en Pol: Montse Mar. Un "animalillo" (és a dir, es creu molt llesta però és molt influenciable). Es creu que en Pol no l'ha vist a venir (en realitat l'ha vist a venir des del minut 0). Té uns merders increïbles com a conseqüència de la seva nimfomania. No calcula les conseqüències de veure's en un judici amb el marit al davant, explicant les seves relacions extramatrimonials (tot és evitable). Físicament és molt agraciada i és alta com la Barragana. Té el cabell tintat de ros, els ulls verds (però es posa llentilles de color negre per tenir-los com la Barragana) i imita a la Barragana en el vestir i en tot el que fa. Intenta ser un clon d'ella.

Cap de zona: Pere Pamplona. Una excel·lent persona i amic d'en Pol. Si es deixés ajudar potser, a vegades, no estaria tant indefens. Té un aire hippy i no li agrada vestir amb corbata i vestit (a l'estiu va al despatx amb bermudes i nàutics). És molt conegut per la seva afició a la pesca sense mort i per confeccionar uns amb molts bons per a la peca (amb plomes de gall, pèl d'animals diversos, etc) que imiten diferents insectes.

Cap comercial del barri de La Podridura: Deng Siao Monestir. D'ascendència xinesa, físicament és com un xinès: baixet, prim i les seves faccions són clarament orientals. Una bona persona, amb contactes, i amic d'en Pol.

Santi Gusi: Un "anormal" que es creu molt perillós però que s'ha cregut tot el que li ha dit la Montse Mar. La seva màxima activitat en aquesta vida és prendre cafés amb la Montse Mar. Un atac de banyes seu desencadena tota l'acció. Molt gelós i d'instints molt bàsics, fa afirmacions que, amb el pas del temps, li passaran factura, una factura molt cara. Implusa tot el cas de principi a fi i no sap com acabar-lo, conscient de totes les coses que ha deixat escrites....una llumanera.

(Ja n'hi aniré afegint més a mida que surtin a la narració. Aquests són els bàsics)

divendres, 6 de juny del 2008

SITUACIÓ GEOGRÀFICA, POLÍTICA I DE L'ENTORN

Tota aquesta historia transcorra a un país "tant petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist" (o alguna cosa així). El situarem a Europa..... (encara que manté tics i actituds, sobretot darrerament, que no es corresponen amb un país europeu). A la riba del Mediterrani, aquest mar-abocador (també evocador en altres temps) i la ciutat on tenen lloc els esdeveniments en direm Fanguera. Com en direm al país????? Qualsevol dia en direm Al-saha o qualsevol nom d'aquests.... però ara no se m'acut cap nom. Bé, més endavant ja li posarem (si teniu algun suggeriment ho dieu).

Políticament és un país de somni (ho dic pel son dels justos que dormen els seus polítics, per la seva inactivitat política, etc.). Darrerament estan molt ocupats afirmant i desdient-se a diari (això si, en dies alterns i per part de partits polítics diferents) de les obres que cal fer. En aquest moments, el que es valora més es formar part d'allò que se'n diu "alternatiu", és a dir: per tal que et valorin, has de ser immigrant, estar relacionat amb el mon cultural (només el subvencionat), dedicar-te a l'art alternatiu (és a dir, embrutar parets, trens, o el que es posi al davant amb un esprai de pintura, etc.) ser gay o lesbiana, fer coses totalment inútils i que a ningú importen, o ser parent, amic, amistançat/ada o cantar les excel·lències d'algun membre de la classe política al poder (amb tots els meus respectes envers els col·lectius que he esmentat).

Els fets tenen lloc en una empresa històrica. Ha passat molt de temps des de la seva fundació, segles, i ara es troba en un procés d'expansió pel territori. S'ha concentrat en el sector de la seguretat. Els seus orígens són obscurs però tothom obvia quina era la seva funció en els orígens més remots. Des de la seva fundació ha viscut alts i baixos i arran de la darrera refundació s'havia convertit en una empresa de caire familiar. Molts empleats hi tenen familiars que han ingressat a treballar a l'empresa. La seva expansió crearà unes tensions molt evidents entre els seus directius. Aquesta expansió es farà amb molts mitjans, no sempre ben justificats, i tothom es vol apuntar l'èxit de la seva implantació a nivell nacional (del fracàs no en volen sentir ni a parlar).

Tot això, trufat amb conspiracions, amants insatisfetes, gelosia professional i un entramat d'accions il·legals, il·legitimes que retraten el costat fosc de l'exercici del poder empresarial.

Amb tots aquests elements ja podem començar a escriure una bonica història (potser si fos real més d'un deixaria de creure en l'organització social actual....).

LA BARRAGANA DEL DIRECTOR (INTRODUCCIÓ)

La barragana del director...... us sembla bon títol?. Doncs aquest és el proper llibre que escriuré. Fa anys que vaig fer el propòsit de fer-ne un dedicat a les barraganes (si voleu més explicacions, mireu-vos un article en aquest sentit del 12 de gener de 2005). Els personatges..... ja estan creats i la trama argumental ja la tinc pràcticament definida. Voleu participar en la creació d'aquesta història?. Accepto suggeriments.....

Bàsicament, la història consta de tres línies argumentals (que no d'investigació.... com deia l'altre).

1.- El director d'una empresa dedicada a la seguretat (en direm Miquel Àngel) té una amant, físicament atractiva, moderneta, però d'encefalograma pla.... com toca a les amants: boniques, però tontes (en direm Concepció). La col·loca en un lloc de treball de responsabilitat i la fa servir per espiar el cap d'aquell departament (en direm Pere). Hi ha hagut canvis a l'equip directiu de l'organització i està obsessionat en posar en els llocs de confiança a persones amb menys coneixements que ell. D'aquesta manera no és nota la seva manca de preparació professional.

2.- En aquest lloc hi ha una persona amb el mateix nivell de responsabilitat que la barragana (en direm Pol) i que alhora és amic de'n Pere. El director i la seva barragana intentaran, de forma molt barroera.... tot sigui dit, fer mal en Pol per tal de desacreditar en Josep. Deixen passar un temps des del desembarcament de la barragana i creen les aliances necessàries per tal de portar a terme el seu pla.

3.- Hi ha una persona subordinada a en Pol (en direm Montse) que es deixa portar per la Concepció i, entre les dues executaran el pla per fer mal en Pol. Cal dir que la Montse té una necessitat imperiosa de follar-se tot el que respira (ara no me'n recordo de com es diu això... crec que és una malaltia. Ja me'n recordaré, ja!! Ah, si, si..... nimfomania). De fet, s'està follant a tres persones a la vegada, a part del marit i una de les seves obsessions més malaltisses és aprimar-se (aquest és el personatge "picant" del relat)

4.- La situació a l'empresa i les tensions creades amb els canvis de l'equip de direcció, combinat amb les tensions que hi ha amb el personal uniformat (vigilants de seguretat) de l'empresa, farà que es desencadeni una situació complicada i que li esclatarà a la cara al director i als seus aliats.

Bé senyores i senyors.... accepto suggeriments. Jo ja tinc una història feta al cap però vull que hi aporteu noves idees. Properament aniré afegint les vostres aportacions.

divendres, 11 de gener del 2008

ACTE DE JUSTÍCIA

La vida ens permet fer justícia d'una manera inesperada. Abans de festes havia quedat amb la NF per anar a dinar. L'hi devia. Era un acte de justícia. Fa molt bé la seva feina i no podia pagar-li, moralment, la seva dedicació d'una altra manera. El dia 10 de desembre ja van publicar el meu nomenament. Si he guanyat aquesta plaça és, en gran mesura, per la feina d'aquells que col·laboren amb mi cada dia. Sempre he tingut la creença que, per molts projectes i il·lusions que tinguis, si el teu cap no t'atorga la suficient confiança i si els teus col·laboradors no t'ajuden a portar endavant aquests projectes, tu sol no pots fer res. Fa molt de temps que estem sols al negociat i, amb les meves freqüents absències a altres centres, ha hagut de fer molta feina.

Ahir vaig poder fer justícia i vàrem anar a dinar. En JM ens va portar al Port Olímpic i allà, en una taula rodona immensa (era com a mínim per a 8 persones) vàrem gaudir d'una estona de lleure sense els nervis i la tensió de la feina. Crec que li va agradar. Jo ho vaig fer amb tota la bona intenció del mon però amb aquesta noia mai se sap. A vegades fa coses molt estranyes... En acabar el dinar, li vaig dir si volia agafar un taxi (jo havia d'anar al centre) i la portava més aprop de casa seva (viu una mica lluny del Port Olímpic) però em va dir que no.... Quin fart de caminar!!! Potser havia quedat amb algú i no volia que jo ho sabés...bé, ella sabrà el que fa.

Darrerament hem tingut molt bona relació professional. Ara ja no és com abans, que teníem les taules separades i per no aixecar-te o cridar al mig de la sala, quasi bé no teníem contacte. Penso que hem millorat molt amb això de tenir més proximitat física. Si té algun dubte, la consulta és immediata. D'altra banda, aquesta proximitat, fa que s'impliqui més en els temes de manteniment i ja no té les bronques que tenia amb el personal de manteniment. Si estic al davant quan els hi passa les ordres de treball no l'agobien tant i no li discuteixen tant les coses.

El dinar va estar bé i jo, al vespre, tenia un sopar-espectacle amb la Irene. Avui estic fet pols.

El sopar amb la Irene.... genial!!!.... com sempre. És una bona amiga i sap com fer-te sentir còmode. Li vaig explicar que havia estat dinant amb la NF i va començar a fer broma... com és la Irene!!. Desprès ens vàrem retirar a l'hotelet habitual. Si no fos per aquests moments amb ella no podria suportar tanta tensió. Potser amb el temps haurem de replantejar-nos la nostra relació (penso que ella ho vol). No ho sé... això de formalitzar les relacions, tenir fills, totes aquestes coses no m'acaben d'agradar. Jo no soc una persona a la que li agradi lligar-se a ningú i la Irene ho sap. No voldria fer-li mal. Potser és que fa massa anys que visc la vida en llibertat i no estic massa abocat a una vida sedentària. De totes maneres, si algun dia fes un pensament, seria amb ella. El temps dirà...